RUTA IGNASIANA

1.- Església dels Jesuïtes de Casp.

En el seu interior podem veure l’espasa de Sant Ignasi, que va deixar el 1522 com exvot a Montserrat. Des de l’església iniciem l’itinerari ignasià.

2.- Plaça de Sant Agustí Vell

Procedent de Manresa, Sant Ignasi va entrar a Barcelona pel carrer Portal Nou, el final es troba a mà esquerra. A l’inici del carrer, es trobava la porta de la muralla medieval de la ciutat, se’n pot veure fins i tot alguns antics porxos. A l’altre extrem hi ha un abeurador per a les cavalleries, col·locat de la mateixa manera com ho va haver de veure Sant Ignasi, encara que les pedres actuals no són les originals.

3.- Capella Marcús

Va ser construïda l’any 1166 per Bernat Marcús i molt aviat va ser la seu de la Mare de Déu de la Guia. Aquí paraven els carruatges que entraven i sortien de la ciutat per implorar protecció o donar les gràcies a la Mare de Déu. La capella ha estat objecte d’una acurada restauració i neteja exterior. Curiosament, no va ser objecte de destrucció durant la guerra civil. El seu interior, remodelat diverses vegades, no ofereix especial interès. La imatge de la Mare de Déu no és l’original que va veure Ignasi. En la seva part exterior, a la casa contigua, en angle amb el carrer Assaonadors, es troba un relleu de Sant Joan Baptista amb una inscripció en català.

4.- Plaça de la Llana

La prolongació d’aquesta plaça és el carrer de la Bòria i l’últim carreró a l’esquerra, paral·lel a la Via Laietana, és l’actual carrer Sant Ignasi, on es trobava la casa d’Agnès Pascual, lloc en què es va allotjar Ignasi de Loiola a les seves estades a Barcelona. La casa va ser enderrocada el 1852 quan es va traçar el carrer Princesa. La part on estava l’habitació de Sant Ignasi correspon a la cantonada que avui formen el carrer Sant Ignasi amb el carrer Princesa n. 7.

5.- Basílica de Santa Marià de la Mar

Davant la porta lateral de la Basílica ens queda el carrer Mirallers, en la qual vivia Jeroni Ardèvol, mestre de llatí d’Ignasi. L’església de Santa Maria de la Mar va ser construïda pels gremis artesanals de la ciutat, com a contrapès de la Catedral, seu de la noblesa i aristocràcia. Actualment la nau central està buidada, cosa que li dóna la grandiositat que la caracteritza, però en temps de Sant Ignasi la ocupava un gran cor de fusta. Entrant per la porta principal, a mà esquerra veiem una petita pica d’aigua beneïda. En la segona graderia de la capella adjacent, una placa ens recorda que allà s’asseia Ignasi quan demanava almoina. El lloc és exacte, segons consta en un document signat per la Junta de l’Obra de la Basílica el 1717.

6.- Plaça de l’Àngel

Quan a principis de segle XX es va construir la Via Laietana es va tallar el carrer Bòria. En el n. 3 d’aquest carrer es trobava l’Estudi General on el mestre Ardèvol ensenyava llatí a Sant Ignasi.

7.- Plaça dels Sants Just i Pastor

A mà dreta veiem l’església en l’interior es trobava Sant Ignasi escoltant el sermó assegut amb els nens, quan Isabel Roser va quedar commoguda per la devoció i la humilitat d’aquell pelegrí. Al davant de l’església, hi ha la casa d’Isabel Roser, benefactora d’Ignasi.

8.- Reial Capella de Palau

Seguint pel lateral de l’església enfoquem carrer Hèrcules i arribem al carrer Ciutat. Al davant, trobarem l’Ajuntament amb la seva façana medieval. Darrere de l’edifici nou de l’Ajuntament, seguint el carrer Templers, arribem al carrer Palau, on al número 3 es troba la residència dels jesuïtes. A l’església, antiga capella del Palau Reial, es conserva el matalàs i una banqueta que utilitzava Sant Ignasi durant la seva estada a la casa d’Agnès Pascual.

9.- Catedral

Des d’aquí, creuant la Plaça de Sant Jaume i entrant pel carrer del Bisbe, ens endinsem al barri gòtic. Dos llocs més ens queden a el pas. A la Catedral, la capella de Santa Eulàlia, sota l’altar major, era la capella del Santíssim en temps de Sant Ignasi, i sens dubte allà es passaria llargues hores d’oració. La casa de l’Ardiaca, davant de la capella de Santa Llúcia i del Palau Episcopal, i actual Arxiu Municipal, hi va viure Sant Francesc de Borja quan era Virrei de Catalunya. Allà el va visitar el P. Fabro el 1542 per tractar de la seva entrada a la Companyia.